93-2701620 (ext. 161) drecasens@iec.cat

Informació antiga

Direcció: Daniel Recasens

Línies de recerca
El laboratori de fonètica de l’Institut d’Estudis Catalans ha desenvolupat projectes de recerca de fonètica experimental des de l’any 1990 ençà sota la direcció del lingüista Daniel Recasens, i la participació de personal contractat i becaris procedents dels camps de l’estadística (Aina Espinosa), la psicologia (Maria Dolors Pallarès), la biologia (Jordi Fontdevila) i la física (Macarena Cagigal).

La recerca del laboratori s’ocupa de tres temes fonamentals: les característiques fonètiques dels dialectes catalans; els mecanismes de producció de sons lingüístics; els factors articulatoris i acústics, i les estratègies perceptuals, que propicien els canvis fonètics. Aquesta recerca ens informa amb objectivitat sobre diferències de producció fonètica entre dialectes del català, contribueix a una millor caracterització de la tipologia universal dels sons, i permet de formular hipòtesis sobre l’evolució fonètica de les llengües i, en particular, del català i de les altres llengües romàniques. Il·lustrem aquests aspectes d’estudi amb alguns exemples.

Dades articulatòries i acústiques corresponents a la lateral alveolar /l/ permeten d’assegurar que les llengües i els dialectes difereixen pel que fa al matís tímbric més fosc (en mallorquí o en rus) o més clar (en espanyol, francès o valencià) de la consonant, així com a la posició que adopten els articuladors durant la producció d’aquelles dues variants de realització. Aquesta diferència dialectal és il·lustrada a la Figura 1. El marge esquerre de la figura mostra configuracions de contacte linguopalatal mesurades en el període oclusiu de la consonant lateral alveolar de la seqüència ingerí líquid segons cinc parlants mallorquins (part superior) i cinc parlants valencians (part inferior).  Cada palatograma presenta  62 quadrats corresponents als 62 elèctrodes dels paladars artificials utilitzats per a l’enregistrament de les dades de contacte; segons la freqüència d’activació a través de repeticions, els elèctrodes apareixen representats en blanc (manca d’activació o activació per sota del 40%), gris (40-80% d’activació) o negre (80-100% activació). En cada un dels palatogrames de la figura, les files d’elèctrodes s’agrupen en dues zones articulatòries, a saber, la zona alveolar que comprèn les quatre files superiors i la zona palatal que inclou les quatre files inferiors. S’observa que /l/ sol presentar una oclusió més anterior i una àrea inferior de contacte dorsopalatal en mallorquí que en valencià, i que un dels parlants mallorquins exhibeix una realització vocalitzada sense contacte alveolar central. El gràfic de la dreta de la figura mostra l’ona acústica, un palatograma i una representació espectrogràfica de /l/ precedida i seguida de /i/ en la mateixa seqüència ingerí líquid emesa per un parlant mallorquí (part superior) i per un parlant valencià (part inferior). En comparació amb l’espectrograma de la /l/ valenciana, l’espectrograma de la /l/ mallorquina deixa entreveure un emplaçament més greu de la segona banda de freqüència o segon formant motivat per les diferències articulatòries que apareixen en els palatogrames. Aquesta diferència espectral s’adiu amb el timbre especialment greu de la lateral en mallorquí i explica que aquesta variant de /l/ pugui ésser confosa amb /w/ (aubarda per albarda).

La Figura 2a mostra cinc configuracions de contacte linguopalatal corresponents al període oclusiu de la realització (alveolo)palatal de  l’oclusiva velar davant de /a/ en mots com cabra segons cinc parlants mallorquins. El grau de negror dels quadrats en els palatogrames de la figura indica la freqüència d’activació dels elèctrodes a través de repeticions. S’observa força variabilitat de patrons de contacte entre parlants: així, el parlant AR mostra oclusió alveolar o alveolo-prepalatal, els parlants BM i MJ realitzacions palatals, el parlant ND una realització postpalatal, i el parlant CA una realització alveolopalatal amb contacte sobre tota la superfície del paladar artificial. Malgrat aquestes diferències considerables de grau d’avançament de l’indret de l’oclusió, els oients perceben la realització (alveolo)palatal de l’oclusiva velar més o menys de la mateixa manera. El fet que, en relació amb altres dialectes del català, l’oclusiva velar mallorquina sigui especialment avançada en condicions contextuals i de posició específiques ens ajuda a entendre perquè s’avançà fins a en francès (chèvre).  Per la seva banda, la Figura 2b demostra un dels avantatges de l’electropalatografia, a saber, la possibilitat de resseguir l’evolució temporal dels patrons de contacte linguopalatal. Una comparació entre els cinc palatogrames consecutius de la figura revela l’existència de poc contacte palatal i un lloc d’articulació relativament avançat a l’inici del període oclusiu, una expansió clara de  l’àrea de contacte entre l’inici i el punt mig d’aquest període, i el deslliurament de l’oclusió en la direcció antero-posterior i, per tant, abans en la part anterior de l’oclusió que en la seva part posterior. Aquesta darrera dada explica que els parlants anglesos o alemanys puguin percebre un element de tipus /i/ a l’acabament de la realització (alveolo)palatal de /k/ o de la nasal alveolopalatal de canya per tal com, en ambdós casos, la configuració de contacte lingual a l’acabament del període oclusiu és similar a la corresponent a la /i/ consonàntica de iambe.

La utilitat de la fonètica experimental per formular hipòtesis sobre el canvi fonètic també és aplicable a les vocals. Així, per exemple, la constatació mitjançant l’anàlisi espectral que les vocals dels mots catalans set i bo són més obertes en mallorquí i valencià que en barceloní podria indicar que les e i o obertes ( i ) eren especialment obertes en el català del Principat abans de la conquesta de les Illes Balears i del País Valencià a l’Edat Mitjana.

Projectes de recerca

El laboratori ha participat com a “partner” espanyol en projectes d’àmbit europeu  (1989-1991 ESPRIT-ACCOR Basic Research Action 3279 “Articulatory-acoustic correlations in coarticulatory processes: A cross-language investigation”; 1992-95 ESPRIT-SPEECH MAPS Basic Research Action 6975 “Mapping of Action and Perception of Speech”), espanyol (projectes dels Ministeris d’Educació i Ciència i de Ciència i Innovació, des de 1990 fins a l’actualitat) i català (grup de recerca consolidat SGR “Grup de Fonètica Experimental”, des de 1995 fins a l’actualitat).

Producció científica
Els resultats de la recerca portada a terme al laboratori han estat publicats en llibres i en revistes de prestigi en el camp de la fonètica experimental, de la lingüística i de la filologia (Diachronica, Estudis Romànics, Journal of the Acoustical Society of America, Journal of Phonetics, Journal of Speech and Hearing Research, Language and Speech, Phonetica, Speech Communication). Presentem seguidament una relació de les publicacions més rellevants, el text complet d’una bona part de les quals es troba a l’enllaç http://pagines.uab.cat/danielrecasens.

[Dialectes catalans]

  • 2007 Recasens, D. and Espinosa, A. Allophonic characteristics of alveolar taps and trills in Catalan, Phonetica, 64, 1-28.
  • 2007 Recasens, D. and Espinosa, A. An electropalatographic and acoustic study of affricates and fricatives in two Catalan dialects, Journal of the International Phonetic Association, 37, 143-172.
  • 2006 Recasens, D. and Espinosa, A. Articulatory, positional and contextual characteristics of palatal consonants: Evidence from Majorcan Catalan, Journal
    of Phonetics, 34, 295-318.
  • 2006 Recasens, D. i Espinosa, A. Estudi experimental de les consonants fricatives del mallorquí i del valencià, Estudis Romànics, 28, 125-150
  • 2006 Recasens, D. and Espinosa, A. Dispersion and variability of Catalan vowels, Speech Communication, 48, 645-666.
  • 2005 Recasens, D. and Espinosa, A. The role of contextual and prosodic factors on consonantal lenition and elision. The case of intervocalic /j/ in Majorcan Catalan, Journal of Portuguese Linguistics, 4, 7-37.
  • 2005 Recasens, D. and Espinosa, A. Articulatory, positional and coarticulatory characteristics for clear /l/ and dark /l/: evidence from two Catalan dialects, Journal of the International Phonetic Association, 35, 1-25.
  • 2001 Recasens, D. and Pallarès, M.D. Coarticulation, assimilation and blending in Catalan consonant clusters, Journal of Phonetics, 29, 273-301.
  • 2001 Recasens, D. i Pallarès, M. D. De la fonètica a la fonologia (Les consonants i assimilacions consonàntiques del català), Ariel, Barcelona.
  • 1996 Recasens, D. Fonètica descriptiva del català, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2a edició.
  • 1993 Recasens, D. Fonètica i fonologia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona.


[Mecanismes de producció]

  • 2010 Farnetani, E. and Recasens, D.  Coarticulation and connected speech processes, The Handbook of Phonetic Sciences, (eds.) W.J. Hardcastle, J. Laver and F. Gibbon, Wiley-Blackwell, 316-352, 2a edició.
  • 2009 Recasens, D. and Espinosa, D. An articulatory investigation of lingual coarticulatory resistance and aggressiveness for consonants and vowels in Catalan, Journal of the Acoustical Society of America, 125, 2288-2298.
  • 1997 Recasens, D., Pallarès, M.D. and Fontdevila, J. A model of lingual coarticulation based on articulatory constraints, Journal of the Acoustical Society of America, 102, 544-561.
  • 1994 Fontdevila, J., Pallarès, M.D. and Recasens, D. The contact index method of electropalatographic data reduction, Journal of Phonetics, 22, 141-154.


[Canvi fonètic]

  • (En premsa) Recasens, D., Sánchez Miret, F. and Wireback, J.(eds.), Experimental Phonetics and Sound Change, Munic, Lincom Europa.
  • 2009 Recasens, D. and Espinosa, A. Acoustics and perception of velar softening for unaspirated stops, Journal of Phonetics, 37, 189-211.
  • 1999 Recasens, D. Capítols 2 (Coarticulation models in recent speech production theories, en col·laboració amb E. Farnetani, pp. 31-65), 4 (Lingual coarticulation, pp. 80-104) i 16 (Instrumental techniques for investigating coarticulation: Acoustic analysis, pp. 322-336), a Coarticulation, Hardcastle, W.J. and Hewlett, N. (eds.), Cambridge University Press, Cambridge.
  • 1995 Recasens, D., Fontdevila, J. and Pallarès, M.D. A production and perceptual account of palatalization, Phonology and Phonetic Evidence. Papers in Laboratory Phonology IV, Connell, B. and Arvaniti, A. (eds.), Cambridge University Press, Cambridge,  265-281.
  • 1996  Recasens, D. An articulatory-perceptual account of velarization and elision of dark /l/ in the Romance languages, Language and Speech, 39, 63-89.

Equipament i programari
El laboratori compta amb equipament per a l’enregistrament i l’anàlisi articulatòria i acústica de sons de parla (magnetòmetre, electropalatògraf, electroglotògraf, equip Kay Elemetrics). Aquestes eines permeten d’estudiar el contacte linguopalatal, el moviment de la llengua, dels llavis i de la mandíbula, i la vibració de les cordes vocals, així com la freqüència, la intensitat i la durada dels segments fonètics a partir del senyal acústic. El laboratori també està equipat per preparar tests de percepció i de temps de reacció per a l’avaluació de l’efectivitat de paràmetres acústics en la identificació de fonemes i sons (programa ASL de Kay Elemetrics, SuperLab). Han estat escrits al laboratori programes en MatLab per a l’anàlisi simultània de dades glotogràfiques i acústiques (vegeu el programa Peakdet2 a l’enllaç http://voiceresearch.free.fr/egg/) i per a l’aplicació del mètode d’índex de contacte linguopalatal (vegeu el programa Articulate Assistant a l’enllaç http://www.articulateinstruments.com/DownloadAI.htm).

Col·laboració amb altres grups de recerca
Part de la recerca  portada a terme al laboratori es fa en col.laboració amb altres grups d’investigació. S’insereix sobretot en el marc del grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya “Grup de Fonètica Experimental” gestionat per l’Institut d’Estudis Catalans, que compta amb la participació d’investigadors de les universitats Autònoma de Barcelona, Rovira i Virgili, de les Illes Balears i de Salamanca, i el Zentrum für Allgemeine Sprachwissenschaft de Berlín. Fruit d’aquesta col.laboració ha estat l’organització del 15è Congrés Internacional de Ciències Fonètiques al Palau de Congressos de Montjuïc amb assistència de prop de mil congressistes d’arreu del món (2003 Solé, M.J., Recasens, D. and Romero, J. Proceedings of the 15th International Congress of Phonetic Sciences, Causal Productions, 3 vols.), del simposi “Experimental Phonetics and Sound Change” a la Universitat de Salamanca l’any 2008 (En premsa Recasens, D., Sánchez Miret, F. and Wireback, J. Experimental Phonetics and Sound Change, Munic, Lincom Europa), i del “Workshop on Sound Change” a l’Institut d’Estudis Catalans l’octubre de l’any 2010.